AJUSTANT-ME

dijous, 6 de maig de 2010 14:55 |

La setmana passada vam retornar les claus del pis de lloguer. Un cop de porta i una volta de clau per reblar el final de quatre anys. Literal. Des d’aleshores i fins avui no ha deixat de ploure; just el dia en què he acabat el tetris dins el nou espai vital. Avui també ha estat el primer dia en què l’ordinador ha pogut connectar-se de nou al món i jo he pogut rescatar ―per fi!― el blog de l’ostracisme obligat per la burocràcia de les telecomunicacions.

Per sort, he vist que no ha estat tan sol com em temia i de tant en tant rebia alguna visita que li ha fet l’espera més fàcil de portar. Gràcies! Ara toca posar-se al dia, ressituar el meu món virtual un cop he aconseguit endreçar l’existència real. A la natura li ha passat quelcom de semblant. Després d’uns dies plujosos la primavera ha netejat els seus colors que ara llueixen amb més força i m’ajuden a ajustar les noves rutines.

He aprofitat per estendre la roba al terrat escoltant el soliloqui de la nova veïna de 84 anys que ja ens ha fet unes pomes al forn. Amb la roba de color voleiant al capdamunt de casa escampant olor de suavitzant i bons auguris he anat a xollar-me els cabells. Amb el nou look he caminat sense rumb i no sé com he acabat comprant un gerro de vidre blau dels anys 40 a la fira d’antiguitats de la Catedral, fruits secs al Born i un pom de roses blanques a la florista del barri.

Fer d’un pis una llar no és pas fàcil. Creia que les roses perfumant el menjador donarien caliu, però m’he adonat que no. El gerani que els anteriors propietaris van deixar al balcó fa poc que ha florit. Veient les roses mortes que he dut per donar vida al pis ha decidit regalar les flors violetes al carrer. He sortit al bacó i me l’he mirat. Ell m’ignorava abocant-se al carrer entre el ferro del reixat. El vent m’ha dut l’olor de les flors i pel nas he sabut que m’acceptava les disculpes i em convidava a tafanejar plegats el formiguer de la boca del metro que ens queda just a sota.

Ell no ho sap, però m'he promès que parlaria d’ell al primer post del blog recuperat. No sóc l'únic que s'ha d'ajustar-se a la nova situació i ben mirat, el nouvingut al pis sóc jo.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 821

Comentaris (5) add comment

Jordi diu:

	... Què seria de la vida sense aquestes petites coses que donen vida al dia a dia!! El pom preciós!
	Abús Vot - Vot +

maig 06, 2010
Vots: +0

Deric diu:

	... és el més difícil quan entres en un pis nou: donar-li el caliu de llar.
	Abús Vot - Vot +

maig 06, 2010 | url
Vots: +0

Clidice diu:

	... m'ha fet molta gràcia això de "acabat el tetris dins el nou espai vital", molt gràfic!
	Abús Vot - Vot +

maig 07, 2010 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Jordi i Dèric; al principi costa, però al final la rutina t'ho fa veure tot més natural. Per cert, les roses les vaig canviant cada setmana. Les flors mortes viuen més del que no creia! Clídice, és molt gràfic, tu ho has dit. Quan m'emprenyo amb un moble que no quadra la meva ment s'excita fins a produir-me un seguit d'idees que em sorprenen a mi mateix.
	Abús Vot - Vot +

maig 17, 2010 | url
Vots: +0

MadeByMiki diu:

	... Hi ha internet??, doncs ja és casa teva!!
	Abús Vot - Vot +