QUINA DESGRÈCIA!
Conta la llegenda que Zeus, enamorat d’una princesa fenícia anomenada Europa, va convertir-se en un brau blanc per atraure-la. La noia, encuriosida, va asseure’s al llom de l’animal que va sortir volant enduent-se-la a Creta on la va posseir. Tal va ser l’amor que Zeus va decidir batejar amb el seu nom una part del món. El Rapte d’Europa és precisament la imatge de l’anvers de les monedes de 2 euros gregues. Mil·lennis després Europa es torna a veure raptada però disposada a fer passar per l’adreçador el bressol de la cultura occidental si no vol que la seva economia visqui una llarga sessió d’art amatòria típicament grega.
La Dracma grega va ser la divisa més antiga de les moltes que van haver de sucumbir per permetre el naixement de l’Euro. El fet de dur Europa a la butxaca i tenir-la quotidianament a les mans és sens dubte una fita històrica. Però des del primer els governs van fer cas omís a la gent del carrer. Els europeus vèiem com la vida se’ns encaria en excés i les nostres crítiques en la gestió de la transició a la nova moneda eren simples cants de sirena per a les altes esferes.
Les sirenes ja no canten, ara xisclen de pànic arreu del continent. Amb les actuals adversitats és quan comprovarem si l’Europa que ens han venut funciona o no. Qui sap si la dracma grega no acabarà ressorgint de l’Hades de la mà d’antigues divises usades fins fa deu anys en d’altres penínsules europees.
Abans d’ahir vaig tenir una revelació en adonar-me que les pólvores màgiques que feia servir netejar la tassa del wàter estaven etiquetades en dos únics idiomes; castellà i grec. I vaig pensar en la moneda de 2 euros, i vaig pensar en el rapte d’Europa per aquell toro, i vaig pensar que el toro deia que todo va bien, i vaig pensar que n’hi havia per cagar-s’hi, i vaig pensar que estava fart de pensar. Vaig prémer el botó i després de la sorollosa catarsi aquàtica el meu rostre m’esguardava somrient des del fons de la tassa lluent.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 937
Comentaris (4)

Marta
diu:
Arqueòleg Glamurós
diu:
Escriure un comentari
Darrera actualització (dissabte, 8 de maig de 2010 08:19)




