OKUPES
Als pocs dies d’haver-me instal·lat al nou pis vaig trobar-me una carta tramesa per un bufet d’advocats. Res d’especial; tampoc era la primera carta que rebia a la bústia. En llegir el destinatari ja vaig veure que s’havia equivocat. Tampoc seria la primera vegada que fan lliurament per a una adreça dos números més enllà. Però no, el servei de correus havia fet bé la seva feina; la destinatària de la carta ―Isabel Teixeira― era el que no m’encaixava.
Els anteriors propietaris van dir que feia temps que les rebien i que es limitaven a llençar-les a les escombraries. Jo també me’n vaig desfer: Una creu ben grossa a la casella de Desconegut del sobre abans de disposar-lo a la bústia més propera. Al matí següent, una carta dels mateixos advocats m’estava esperant a casa, aquesta vegada dirigida a una tal Magdalena Fernández. Vaig fer el mateix procediment infructuós perquè l’endemà una carta per a la Isabel m’estava esperant de nou a la bústia.
Atrapat en el temps! vaig pensar. Però no; en girar el sobre vaig reconèixer la meva creu negra indicant Desconocido i vaig canviar de pensament cap a Los Otros d’Amenábar. En tancar la porta del pis vaig aturar-me i vaig violar el sobre al mig del passadís. El vaig obrir en canal amb aquell desfici de la primera vegada. Més val que no ho hagués fet. Un deute de Vodafone de 490€. No sé que m’esperava llegir, però allò em va destrempar. La carta de la Isabel em va retornar l’endemà mateix, però ja no volia saber què hi deia.
Podria contactar amb el bufet d’advocats per dir-los que en aquell pis no hi viu cap de les dues dones, però intueixo que això em complicaria l’existència. He decidit jugar amb les cartes marcades i veure fins on Correus és capaç d’anar obliterant-les abans no s’adoni que alguna cosa passa. Incorporo al carrusel totes les cartes noves que rebo del bufet. Tot i ser moroses, a casa ja hem agafat certa estimació per la Magda i la Isa, sobretot la bústia de la porteria. Ara que totes les factures les rebo per mail he pensat que és una bona manera de tenir-la entretinguda.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 881
Comentaris (8)

Sànset
diu:
MadeByMiki
diu:
Albert
diu:
Jaume
diu:
|
... Sànset, jo dormo molt tranquil, sóc d'Orange. MadeByMiki; no rebre les notificacions no t'exonera de res. Si es publica als Diaris Oficials de les diferents administracions legalment se t'ah comunicat perquè s'ha fet públic. Una altra cosa és que acabi prescrivint el tema.... Albert; tens raó, però considero que cadascú ha de ser responsable del que fa i les dades que dóna. Jo estic fent el que pertoca; informar que a l'adreça on envien la correpsondència no hi viu ningú amb aquet nom. Si la màquina que processa la correspondència no detecta que aquella carta ja ha estat tramesa o el carter/a que fa els lliuraments no s'adona de la quatitat de mata-segells que porta el sobre o de la creu que indica detinetari desconegut ja no és cosa meva. I pel que em comenta l'anterior propietari ja fa molt temps que les envien a a questa adreça. |
|
Clidice
diu:
Arqueòleg Glamurós
diu:
Javier
diu:
Jaume
diu:
|
... Arqueòleg, les taques d'humitat ja les van vuere els anteriors propietaris, però no van fer cap mena d'exsorcirsme; impermeabilitzant la teulada en van tenir prou. Javier; sí són de la família, ahir va arribar una nova carta per ampliar la baralla i seguir fent el meu solitari particular. |
|
Escriure un comentari




