CICATRIUS

dilluns, 24 de maig de 2010 19:14 |

Una de les coses que més em sorprèn és la naturalitat amb què tothom veu fluir cada dia el trànsit pels carrers. La convivència no és fàcil i quan no es respecten les normes per garantir-la aleshores apareix el conflicte; sortosament la majoria de vegades no passa d’ensurt. Un accident no deixa de ser la suma d’un imponderable ―imprudència o mala sort― amb una perícia que no ha sabut resoldre’l a temps.

Aprendre’s un seguit de normes i saber-les aplicar no és complicat, tot i que massa gent no compleix cap d’aquests requisits. Una cosa és saber conduir ―o caminar― i una altra és saber circular; que no és més que saber-se anticipar a les imprudències dels que sols condueixen o es desplacen.

Hi ha qui diu que al trànsit només impera la llei del més fort. Si això fos cert, crec que tramvia en seria el rei. Un lleó que en la seva absència deixa fer a la resta d’habitants de la selva urbana a canvi que se li respecti ―per llei― la seva prioritat de pas. Sinó, es corre el risc de fer-lo sortir de polleguera i obligar-lo a treure les urpes, les cicatrius de les quals queden ben visibles en l’asfalt, per caçar qui s'ha passat de llest.

Avui, la tecnologia permet que els rails ja siguin una contínua ben soldada. El sotrac ha deixat de ser ferroviari; ara és viari. Cada cop que sento el so esmorteït en dos temps dels pneumàtics creuant les vies crec escoltar una lletania on cada vehicle sembla repetir: passo en verd, passo en verd.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 3606

Comentaris (0) add comment

Escriure un comentari

met.cat

CICATRIUS