|
divendres, 28 de maig de 2010 12:08 |
|
El tramvia està fet per a descarrilar. Sé que aquesta afirmació pot esdevenir un eslògan demagog molt llaminer; però és la pura veritat. La ubicació de tots els equips de tracció al sostre permet rebaixar-ne l’alçada i aconseguir els tramvies de pis baix d’accessibilitat total que avui circulen per mig món.
Això, però, fa que en el seu punt de gravetat sigui més alt que el d’un ferrocarril convencional. Per això les pestanyes de les rodes són també més petites per a què en cas d’accident el tramvia descarrili i no bolqui. Un mal menor: En un accident tramviari el passatger és qui va més segur.
Quan conduïa i passava per aquests punts negres esgarrapats a l’asfalt feia com la policia reconstruint el crim. CSI Diagonal: El tram ―com jo ara― passava tranquil per aquí, el camió alegre per allà i patapam! Ja hi som; un altre atestat sota la mirada d’un semàfor roig d’ira per haver-se sentit ignorat de nou.
En el darrer post volia parlar d’aquestes cicatrius que queden a l’asfalt després que un tramvia surt dels rails. Imagino que la quantitat de sensacions que experimento en veure el punt exacte en què un company ha patit la mala experiència de descarrilar em va acabar també desbocant els dits sobre el teclat...
Creia que jo era l’únic que em dedicava a perdre el temps d’aquesta manera, però com sempre els japonesos em superen en friquisme. Ja són ganes venir del Japó per anar a Esplugues i veure de prop la tercera via que una unitat va decidir agafar a les agulles de la rotonda de Montesa.
 |
