MÀRQUETING CASOLÀ ―I―

Ahir al migdia se’m va escapar el tramvia. A la feina sempre vaig amb temps, pel que vaig fer l’únic que podia fer; esperar-me al següent. Assegut al banc no vaig acabar d’obrir el llibre, un parell de papers van captar la meva atenció. Estaven enganxats amb celo al pal de la catenària i l’aire els feia moure amb energia segurs de ser més útils a la parada que xinxetats en qualsevol plafó d’una oficina de l’atur.

Una noia oferint-se per a cuidar persones grans i un noi que arregla ordinadors feien voleiar els seus telèfons escrits en els serrells retallats a la part baixa dels fulls. En un perfecte castellà els dos anuncis emfatitzaven que eren catalans. Com banderoles de festa major els retalls self-service em deien agafa’m i truca-hi! amb alegria desesperada.

En tornar al vespre m’esperava l’oferta del 50% de la pizzeria del costat de la parada de Fluvià. Un home anunci disfressat de pizza gegant es passejava per l’andana monopolitzant les mirades i els comentaris del passatge mentre dos pizzeros de bon veure repartien els vals de descompte a tots els que n'havíem baixat.

Llegint-me el paper satinat vaig oblidar-me de mirar els dos fulls que pel matí havia vist per l’altra via. Vaig recordar-me’n en donar una segona oportunitat a la propaganda llençant-la al contenidor blau. Al migdia ―en pujar al tramvia― sabia que els quedaven poques hores de vida abans el personal de neteja no els aboqués a la paperera qui sap si amb tots els serrells encara per estrenar.
Comentaris (1)add comment

Clidice diu:

...
posem les esperances en un tros de paper i ... ves a saber! algun no deu acabar a la paperera!
 
juny 15, 2010 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a: