INJECCIÓ D’OPTIMISME

dimarts, 15 de juny de 2010 10:30 |

Ahir, en assabentar-me per la ràdio que era el Dia Mundial del Donant de Sang, vaig consultar el meu carnet per saber quan feia de la darrera vegada; tres mesos justos, ni fet expressament. Enguany Barcelona ha estat la ciutat que ha acollit els actes de commemoració i homenatge als donants pel que vaig decidir celebrar-lo jo també anant com sempre a l’Hospital de Sant Pau.

Obrir i tancar la mà és un acte que tots els donants fem per facilitar que la sang s’esmunyi ràpidament cap a la bosseta de plàstic, però m’agrada pensar que no és un acte mecànic, amb la mà m’acomiado de la meva sang dient-li adéu; bona sort. Crec que no només estic emmagatzemant or vermell; sempre vull aportar un valor afegit a tot el que faig.

El meu ritual previ a la donació consisteix en anar a córrer per la platja per omplir-me la sang d’endorfines. Sóc conscient que el receptor de la meva transfusió necessitarà quelcom més que glòbuls vermells per sortir-se’n.

Arribat a casa em recompenso amb un bon esmorzar. I si la meva sang acaba dins d’un diabètic o celíac? Doncs res com dos parells de llesques del pa integral amb cereals de la fleca de la cantonada. Les unes ufanoses de mantega i melmelada casolana; banyades en tomàquet i embotit les altres, un suc de fruita i un cafè amb llet per sucar-hi les quatre galetes acompanyades d’un tros de xocolata. Que la meva sang també serveixi per a suplir els insípids menús hospitalaris!

I així, obrint i tancant la mà, espero que tot el que he fet serveixi de debò tot i que dubto que tingui cap fonament científic més enllà de la meva voluntat de burlar la mort. A canvi només desitjo que la sang que marxa ―la vida que regalo― no m’hagi de ser retornada mai. Potser deixaré de pensar en aquestes coses el dia que la donació no es faci estirat en un divan!

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 569

Comentaris (2) add comment