ATENEUESFERA

postdateicondiumenge, 20 de juny de 2010 04:31 | PDF | Imprimeix
L’Ateneu Barcelonès acull amb una regularitat que vaig intuir imprevisible les trobades de bloggers organitzades per en Guillem Carbonell. Ahir a la tarda va reunir-se per desena vegada i per primer cop vaig poder assistir-hi. Sóc de mena esquerpa; agraint que tres dels presents m’haguessin convidat em vaig limitar a dir el què, el per què i el com del meu blog. Després vaig fer com el quadre que presideix la Sala Borralleras: Escoltar sense intervenir.


Paradoxalment estava assegut de cap de taula però no vaig exercir-ne. Estant d’acord amb moltes de les opinions no veia la necessitat d’aportacions redundants i vaig preferir utilitzar la boca per picotejant de les dues coques i d’altres gormanderies que passaven de mà en mà. Mantenia la boca ocupada, cert; però amb les orelles ben atentes. Un parapet alçat inconscientment per una bossa de bombons i una ampolla d’aigua va acabar per materialitzar el meu silenci actiu.

Just quan es comentava que la gràcia dels blogs era que, a diferència de les xarxes socials, permeten recuperar escrits de fa un parell d’anys uns quants dels presents adquiríem ―prèvia dedicatòria― el llibre nascut sota l’ombra d’un blog fent revivint al seu autor l’esperit i l’experiència del passat Sant Jordi. No trobo que sigui una involució, com es va comentar, editar els post d’un blog. Considero que és una mena de reconeixement ―institucionalització?― per part del món real al virtual.

Aquesta dicotomia va generar un comentari i un plany gairebé a l’uníson per part de tots; que la gent que et coneix et diu en persona el que li sembla el teu blog enlloc de plasmar-ho amb un comentari. Una contradicció si pensem què estàvem fent nosaltres allà sinó trobar-nos per la necessitat de posar rostre als qui ens seguim per la xarxa. Potser per què sabem que la vida real serà sempre millor que la 2.0?
L'ATENEUESFERA D'AHIR
(endreçats alfabèticament)
Comentaris (7)add comment

allau diu:

...
Met, no cal establir falses dicotomies, el 2.0 també pertany al món real. L'escriptura pot ser més reflexiva i el diàleg cara a cara més immediat, però tot es complementa. El que no hi ha a la xarxa són coques i bombons.

Va ser un plaer compartir la tarda amb vosaltres.
 
juny 20, 2010 | url
Vots: +0

Víctor Pàmies i Riudor diu:

...
Jaume, trobo que s'han de fer servir tots els canals de comunicació possible. Cada un té unes característiques i possibilitats diferents i arriben a un públic potencial que també acostuma a ser diferent.

Jo li dic aprendre a optimitzar esforços i reciclar continguts. Una mateixa idea o contingut pot prendre forma en diferents espais o canals. Llavors sembla que fas moltes, que ets arreu, però l'únic que fas és transformar una matèria primera: la idea inicial.

Ara, com diu l'Allau, les coques i els bombons són més bons a l'Ateneu que a través dels RSS. :-)
 
juny 20, 2010 | url
Vots: +0

Clidice diu:

...
tenen raó n'Allau i en Víctor. em va venir molt de gust posar-vos cara a tots i a tall de la teva reflexió, penso que els que érem allí, i la majoria dels que no hi érem, fem allò tan natural que és comunicar, aprofitar un canal més. si no fos pel blog ja haguéssim trobat un altre camí.

Ah!i jo prefereixo la coca i els bombons 2.0, no engreixen tant ai!
 
juny 20, 2010 | url
Vots: +0

Gazo diu:

...
Tenen raó n'Allau, en Víctor i na Clidice (excepte que na Clidice no va provar cap bombó, que jo la vigilava).

Jo també sóc dels que acostumo a preferir escoltar. I no és un tòpic dir que sempre s'hi aprenen coses interessants.
 
juny 20, 2010 | url
Vots: +0

Marta diu:

...
Met aquesta vegada tampoc vaig intervenir gaire. Sóc una mica profana en el 2.0, però m'agrada i tinc interès per conèixer les cares que saben escriure bons apunts, escoltar-los per mí és un plaer. A més tenia mala consciència de la darrera trobada.
 
juny 20, 2010
Vots: +0

Sànset diu:

...
Cert és que som una part més del món real. Encara que belluguem per la xarxa som ben certs.

Interessants aquestes trobades.
 
juny 21, 2010 | url
Vots: +0

KELLER32Tamika diu:

...
Some time before, I needed to buy a building for my business but I didn't have enough cash and could not buy anything. Thank heaven my brother suggested to try to get the personal loans from reliable creditors. Therefore, I did that and used to be satisfied with my auto loan.
 
agost 07, 2010 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

busy

Darrera actualització (diumenge, 20 de juny de 2010 06:37)

 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a:















L'Arxiu

Copyright © 2010 ---.
All Rights Reserved.