ATENEUESFERA
L’Ateneu Barcelonès acull amb una regularitat que vaig intuir imprevisible les trobades de bloggers organitzades per en Guillem Carbonell. Ahir a la tarda va reunir-se per desena vegada i per primer cop vaig poder assistir-hi. Sóc de mena esquerpa; agraint que tres dels presents m’haguessin convidat em vaig limitar a dir el què, el per què i el com del meu blog. Després vaig fer com el quadre que presideix la Sala Borralleras: Escoltar sense intervenir.
Paradoxalment estava assegut de cap de taula però no vaig exercir-ne. Estant d’acord amb moltes de les opinions no veia la necessitat d’aportacions redundants i vaig preferir utilitzar la boca per picotejant de les dues coques i d’altres gormanderies que passaven de mà en mà. Mantenia la boca ocupada, cert; però amb les orelles ben atentes. Un parapet alçat inconscientment per una bossa de bombons i una ampolla d’aigua va acabar per materialitzar el meu silenci actiu.
Just quan es comentava que la gràcia dels blogs era que, a diferència de les xarxes socials, permeten recuperar escrits de fa un parell d’anys uns quants dels presents adquiríem ―prèvia dedicatòria― el llibre nascut sota l’ombra d’un blog fent revivint al seu autor l’esperit i l’experiència del passat Sant Jordi. No trobo que sigui una involució, com es va comentar, editar els post d’un blog. Considero que és una mena de reconeixement ―institucionalització?― per part del món real al virtual.
Aquesta dicotomia va generar un comentari i un plany gairebé a l’uníson per part de tots; que la gent que et coneix et diu en persona el que li sembla el teu blog enlloc de plasmar-ho amb un comentari. Una contradicció si pensem què estàvem fent nosaltres allà sinó trobar-nos per la necessitat de posar rostre als qui ens seguim per la xarxa. Potser per què sabem que la vida real serà sempre millor que la 2.0?
L'ATENEUESFERA D'AHIR
(endreçats alfabèticament)
Albert Domènech
Albert Ullibarri
Beli Artigas
Dani Cortijo
Daniel Garcia Peris
David Guerrero
Daniel Vidal
David Rodríguez
Fabios & Gabriele Carteni
Guillem Carbonell
Albert Ullibarri
Beli Artigas
Dani Cortijo
Daniel Garcia Peris
David Guerrero
Daniel Vidal
David Rodríguez
Fabios & Gabriele Carteni
Guillem Carbonell
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 1347
Comentaris (7)

allau
diu:
Víctor Pàmies i Riudor
diu:
|
... Jaume, trobo que s'han de fer servir tots els canals de comunicació possible. Cada un té unes característiques i possibilitats diferents i arriben a un públic potencial que també acostuma a ser diferent. Jo li dic aprendre a optimitzar esforços i reciclar continguts. Una mateixa idea o contingut pot prendre forma en diferents espais o canals. Llavors sembla que fas moltes, que ets arreu, però l'únic que fas és transformar una matèria primera: la idea inicial. Ara, com diu l'Allau, les coques i els bombons són més bons a l'Ateneu que a través dels RSS. :-) |
|
Clidice
diu:
|
... tenen raó n'Allau i en Víctor. em va venir molt de gust posar-vos cara a tots i a tall de la teva reflexió, penso que els que érem allí, i la majoria dels que no hi érem, fem allò tan natural que és comunicar, aprofitar un canal més. si no fos pel blog ja haguéssim trobat un altre camí. Ah!i jo prefereixo la coca i els bombons 2.0, no engreixen tant ai! |
|
Gazo
diu:
Marta
diu:
Sànset
diu:
KELLER32Tamika
diu:
Escriure un comentari




