|
dilluns, 28 de juny de 2010 14:50 |
|
El primer amor marca. Quants anys teníem? Tots dos del 76. Érem al 91? Quinze anys! Era juny, com ara, i el sol assecava a marxes forçades la pell sortida de la piscina. Només ens l’assecava el sol? Eros ens acompanyava amb música. Cada mot cantat era una nova fletxa que ens esquinçava la innocència. Recordes la nostra cançó?
El Déu de l’Amor va disparar fort. Ben cert és que tot i tensar l’arc a cegues va encertar la diana. Tot tan fàcil i "normal". Noi i noia sota un xàfec de sagetes. No ho sabíem pas aleshores. No ens imaginàvem els destins ―tan allunyats i comuns alhora― que Eros ens estava dibuixant.
Després d’aquell estiu el contacte es va anar espaiant, però ens hem mantingut al corrent de les nostres vides. Una sola conversa esborrava de cop qualsevol eternitat silenciosa. Somnis i fracassos posats damunt la taula, o a l’auricular del mòbil... fins que fa un any ens vam retrobar a la platja.
Les ones trencaven de nit fregant-nos els peus nuus fent-nos recordar vells acords. I vaig entendre que els extrems es toquen. Va ser el nostre un amor contra natura? Avui, 28 de juny, tinc ganes de escriure't per dir el que ja saps; que aquell amor ens ha fet molt més que amics. Som feliços de viure; tu a Madrid i jo a Barcelona. Orgullosos de viure; tu amb la teva dona i jo amb el meu home.
 |
