|
dimecres, 7 de juliol de 2010 03:55 |
Uns dies abans de vacances vaig viure una altra situació kafkiana en trucar a ETRA; l’empresa encarregada de la gestió dels semàfors. Crec que ja sé com funciona el seu telèfon: Els feiners en tenen un que serveix per reclamar incidències; però que de nit i els caps de setmana l’utilitza una empresa d’empenyorament de joies. Aleshores cal trucar al seu telèfon de guàrdia. Molt lògic no ho veig; però ja no va estranyar-me que em respongués una tal Natàlia dient-me que trucava a Oro x €uros.
Feia estona que m’havia pres el te i sense mirar-ne el pòsit del fons de la tassa com la darrera vegada. Vaig penjar per trucar a l’altre número on em va respondre una veu femenina ―tan melosa com educada― d’un marcat accent sud-americà.
―ETRA Catalunya; buenos días.
―Bon dia; truco del centre de control tramviari per reclamar una cruïlla que no funciona.
―Del tranvía, endiendo. ¿Hubo heridos?
―¿Perdón? ―em va fer dir inconscientment l’estupefacció. Molta gent em diu que no vocalitzo gens, però no era el cas. A aquesta dona segur que l’havia traït el subconscient a l’associar tramvia amb accident.
―Que si hubo heridos ―va insistir com si res davant el meu silenci.
Surrealista. De pedra; em vaig quedar de pedra. En mil·lèsimes de segons van passar-me mil i una imatges pel cap del què hauria entès la noia a l’altra banda de la línia. Em va venir al cap l’Encarni i les empanadilles de Móstoles dels Martes y 13.
Però aviat vaig pensar en el ninotet del semàfor de vianants fos: Aquell més que ferit estava mort del tot!
―No, no; sólo es un cruce con los semáforos apagados.
―Entiendo. ¿En qué localidad está el semáforo?
―En Barcelona; y es TODO el cruce de Meridiana con Padilla
―Entiendo; Meridiana con Pradiya.
―No, no; Padilla. Sin R y con LL.
―Entiendo.
No noia, no, no entens res i m’està traient de polleguera la parsimònia amb què tecleges. Jo no sóc un exemple de mecanografia però sí tinc una mica de sang a les venes! Mentre ella buscava les lletres jo posava el mute al telèfon cada cop que un tramvia em trucava per a què l’autoritzés a passar la cruïlla bastant transitada un dissabte al migdia. Noia; com no espavilem, t’asseguro que sí que acabarem parlant de ferits perquè m’estàs comprant tots els números.
―Pasamos la incidencia de inmediato. Gracias por su llamada.
De inmediato!? Estava flipant; Déu meu quina por! A saber què entén ella per “de inmediato” si m’havia retingut 2 minuts llargs al telèfon per transmetre una incidència que habitualment s’enllesteix en 15 segons.
 |
|
|
L'Arxiu
-
juliol, 2010
-
juny, 2010
-
maig, 2010
-
abril, 2010
-
març, 2010
-
febrer, 2010
-
gener, 2010
-
desembre, 2009
-
novembre, 2009
-
octubre, 2009
-
setembre, 2009
-
agost, 2009
-
juliol, 2009
-
juny, 2009
-
maig, 2009
-
abril, 2009
-
març, 2009
-
febrer, 2009
-
gener, 2009
-
desembre, 2008
|
