TOT PER LA PASTA
Feia temps que volia veure a la Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom i celebro que hagi estat l’espectacle triat per inaugurar l’Arteria Paral·lel. El musical em va agradar, el nou teatre també, però no la gestió que en fa la SGAE. No dubto que els drets d’autor de les obres que es representin al seu teatre estaran del tot protegits, però no el dret de l’espectador a gaudir de la creativitat de l’autor.
La música d’en Jaume Sisa va estar tota l’estona enterbolida pel soroll de les bosses de plàstic plenes de caramels i del mastegar de crispetes que es venien a preu d’or al bar de l’entrada. A la segona cançó vaig girar-me per fotre un moc als nens del darrere amb l’esperança que rebotés al seus progenitors o tutors. El meu moc no va ser l’únic i algú més va llençar-ne fins que alguna veu adulta va aturar l’orgia de plàstics farcits de colesterol.
Vam fer la nostra queixa al responsable de sala que va dir-nos que no érem els únics que se li queixaven. Que la directora n’estava al corrent, però que era política empresarial de la SGAE i que això depèn de Madrid. Fantàstic! La SGAE ven crispetes i els espectadors patim la seva cobdícia sense poder gaudir de la creativitat dels autors.
Aquesta setmana em trobo, a més, que la SGAE reclama 3.000 euros a l'Ajuntament de Torre-xiva per les actuacions musicals dels últims 5 anys. I després la SGAE lamenta dels atacs al seu web amb notes de prensa que no es creuen ni ells: "[...] la SGAE lamenta la actuación de quienes han tratado de impedir la actividad de una entidad que defiende la creación y lucha para que los autores reciban una justa remuneración por el trabajo que realizan."
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 739
Comentaris (4)

Escriure un comentari




