TRAMTOMÀQUET
A les deu menys deu, és a dir; deu minuts abans de plegar vaig haver de trucar al servei de neteja. Motiu? Tomàquets a l’andana de Tèrmica. Entre riures em van dir que enviaven el personal que estava per la línia. No em van dir per on paraven pel que mossegant-me el llavi inferior vaig mirar l’hora pensant en la contrarellotge que acabava de començar. Mai havia baixat tan ràpid a esperar el tramvia en plegar i com podeu veure, vaig guanyar jo la cursa.
La cosa está muy mal però encara em puc estar de recollir del terra uns tomàquets més que madurs sucant l’andana com una torrada gegant. Un conductor que esperava per fer un relleu va preguntar-me si duia una bossa, ─pues sí que está la cosa mal─ al veure com immortalitzava les escabetxades hortalisses del rail. De ben segur que amb el microclima que creen les aromes de la tèrmica, la incineradora i l’ecoparc, ja havien esdevingut material transgènic.
La caixa de cartró al costat del banc denunciava l’abandonament premeditat, amb nocturnitat i traïdoria. La ignorància és atrevida. Això de llençar tomàquets ho feia temps enrere el públic enfurismat per haver pagat l’entrada del teatre i sofrir una mala representació.
Els cafres d’aquesta improvisada tomatina sabran mai què és el teatre? Pagaran algun dia al pujar al tramvia? En fi, tot molt típic de la T6. Sort que aquella tarda van [t]robar tomàquets que els van fer oblidar les pedres amb què massa sovint fan diana als vidres dels tramvies.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 6808
Comentaris (0)

Escriure un comentari




