DITS LLARGS
Tremolo només de veure la nova campanya de comunicació de l’empresa amb l’eslògan T’escoltem. Entre d’altres missatges acolorits guarnint els vidres d’algunes marquesines hi ha aquest que m’afecta directament.
Entre d’altres tasques al PCC atenem els intèrfons de les parades. Res a dir. El problema és que la gent té els dits més ràpids que les neurones. La majoria de vegades l’existència del botonet amb el SOS en vermell ben maco no se sap interpretar i la suposada comunicació esdevé impossible quan a la nostra resposta se’ns contesta amb excuses.
─Perdó, ha estat un error.
─Uy!; ha sido sin querer.
─Ui, me he equivocado.
─Perdó ha estat el nen.
─¡Nena!, ¿pero que has hesho?
─¿¡Pero que has tocado, nene!?
─¿¡Pero porqué picas, nena!?
─Perdó, és que me he equivocat de botó...
─Perdone que ha sido la cría.
Capítol a part són les que ens fan preguntar per què no se’ls podria escarmentar connectant ─per exemple─ el botonet amb la catenària...
─¿Qué hora es?
─¿Cuánto farta?
─A quina hora passa el metro?
─¿Quedan trenes pà Mataró?
─Una doble cheeseburger.
─Oye; ¿la calle ponte en pompa?
─¡Me cago en tus muertos!





