PERDRE OLI
Acostuma ser de nit. Amb la fosca el verd llunyà del semàfor confon més d’un conductor que ─envalentit per l’alcohol?─ es diu avall que fa baixada i entén massa tard perquè en arribar a Diagonal el cotxe vola. La vorera impulsa el vehicle amunt per sobre les vies del tramvia i en caure els baixos rebenten contra el paviment. La culata esberlada vomita el regueró d’oli al mig del passeig que durant dies serà el malson de vianants, ciclistes i patinadors.
Més d’una matinada, quan conduïa el tramvia, recordo haver vist la Urbana fent l’atestat de l’accident. I en tornar a passar per Fluvià veure la grua remolcant el cotxe, normalment esportiu, directe a desballestar. I al tercer viatge del dia, només l’oli a mig xuclar per les serradures delatava l’escenari del crim.
Ajudada per la pluja d’aquests dies, la darrera taca s’esvairà i només la vorada, novament escantonada, recordarà el punt exacte de tots els impactes d’aquells que tiren pel dret.

Darrera actualització (diumenge, 1 de maig de 2011 05:18)




