met.cat

No puc fer-hi res. La deformació professional que m’obliga és doble; haver estudiat Geografia i treballar al tramvia. Veig un mapa i m’hi llenço de cap, sobretot quan s’edita un nou fulletó o plànol de la xarxa de transport públic. Creia que amb l’ATM s’acabarien errades i interpretacions lliures ─per alguna cosa és l’Autoritat─, però no; cada operador segueix escombrant cap a casa.


Avui 7 anys que el tramvia circula seguint els postulats d’Euclides; la línia recta és la distància més curta per unir dos punts. La T4 respecta aquesta màxima entre Sant Adrià i el Fòrum gràcies a l’avinguda d’Eduard Maristany, malgrat TMB encara no se n’hagi assabentat.


No només TMB no ha redissenyat les línies d’autobús que circulen paral·leles al Trambaix, sinó que per no perdre clientela, a més atemoreix els possibles viatgers del Trambesòs. Contraposa un tortuós trajecte, digne de biodramina, si opten pel tramvia en comptes del seu 43 que fa ─sempre sobre plànol─ un trajecte més directe.