met.cat

Ho reconec; Stéphane Hessel em va decebre quan vaig llegir Indigneu-vos! No deia res que ja no sabés. Esperava respostes, però no en dóna. Imagino que dut per l’esperit romàntic que l’habita, va fer pública la seva crítica al semenfotisme general. Un crit contra el panorama social, polític i econòmic en el què naufraguem. I la utopia s’ha fet realitat.

Ahir al migdia vaig acostar-me al formiguer que és la plaça de Catalunya on les xarxes socials s’han fet de carn i ossos. La gent estava contenta de compartir cara a cara indignacions i anhels. Fèiem catarsi. Desengany polític i econòmic, sí, però retrobament humà, també. M’agrada l’esperit, l’ideal i la lletra que inspira la protesta, però caldrà afinar, i molt, la música. Traçar una ruta si és que es vol arribar a port.

Malgrat tot, que la gent comenci a reaccionar ja és una bona notícia. Per les converses caçades al vol, els debats espontanis intergeneracionals que florien a cada nova rotllana i els escrits que entapissaven la plaça crec que la societat ─per fi─ ha tocat fons. Tant de bo sapiguem entre tots remuntar aviat.

Indignats, sí; organitzats, millor.

Comentaris (1)

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari