met.cat

Primer Assalt:

La ràdio em desperta amb la tensió a les portes del Parc de la Ciutadella. Amb els ulls lleganyosos m’assabento que Mossos i Indignats se les tenen a l’accés de Wellington amb Pujades. Com una galleda d’aigua freda. M’incorporo al llit i quan assimilo la notícia em deixo caure de nou posant-me el coixí damunt del cap. Quina mandra van ser les primeres paraules que vaig articular dimecres passat.

Les imatges de les furgonetes circulant pel damunt les vies del carrer Wellington que en Cuní em servia mentre sucava galetes al cafè amb llet ja em confirmaven que el tall de la T4 aniria per llarg. El meu cervell no escoltava la tele; les imatges de les vies plenes d’indignats em mentalitzaven per la tarda que m’esperava al PCC.

Segon Assalt:

Amb filosofia el torn de tarda vam rellevar els companys del matí. Posats al dia amb quatre paraules vaig saber que de matinada la Guàrdia Urbana ja havia demanat la suspensió del servei entre Glòries i Ciutadella. Des de primera hora del matí, doncs, s’operava en degradat amb Glòries com a terminal de T5 i T4.

Els horaris, els relleus dels conductors, les freqüències de cada dia havien saltat pels aires i calia refer-los constantment tenint en compte de no afectar la circulacions de les T5 i T6 que alienes a tot es creuaven a les terminals amb els tramvies de la T4.

Tercer Assalt:

Les càmeres de la parada de Ciutadella mostraven una assemblea damunt les vies substituint l’anar i venir de tramvies de l’hora punta amb les furgonetes dels antiavalots també damunt la plataforma en l’horitzó. Ens ho miràvem de cua d’ull entre comunicació amb les unitats i les trucades de passatgers indignats per la suspensió dels serveis de tramvia i autobusos.

Aquests, però, no eren els únics danys col·laterals que ens preocupaven. Com quedaran les parades? Com estarà la plataforma? Funcionarà l’enclavament de Ciutadella després que les furgonetes dels mossos hagin estat hores damunt de les agulles? La trucada dels inspectors des de la zona zero ens va deixar clar que aquestes respostes no les hauríem de gestionar nosaltres, els mossos tallaven la circulació pel carrer Wellington fins l’endemà.

Epíleg:

Tampoc va ser tot tan traumàtic. De fet ja ens havíem entrenat uns dies abans quan els mateixos indignats van tallar-nos la Meridiana davant de l’Auditori.

Comentaris (2)

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari