met.cat

Tota la nit cremant. Presidint el sopar. Encès amb llumins de fusta abans que ningú s’assegués a taula. Va escoltar silent les nostres bromes i confidències. I com mana la tradició ─amb la coca i el cava de testimonis─ vam confiar al foc els nostres anhels de futur.

A les set del matí me l’he trobat encara encès a la cuina. Entre les restes del festí m’he pres el cafè fred d’ahir notant la sorra entre els dits dels peus. Quina sort haver-me’l deixat encès abans de baixar a la platja. Tota la matinada cremant; convertint els nostres somnis en alguna cosa més que fum.

Comentaris (1)

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari