met.cat

Per vestir-se amb la bandera andalusa els coneixem com a sevillanos. Imagino que si enlloc d’acabar en punta com la Torre del Oro portessin un barret, els anomenaríem cordovesos. Xist!

N’hi ha molts. A grapats a cada cantonada; aparentment sense fer res. La seva feina, però, consisteix en estar-se quiets com estaquirots. Drets, immòbils, amb una rectitud sorprenent, mantenen a ratlla els vehicles que se saltarien, encara més a la torera, les indicacions dels soferts monaguillos de qui en són seguici.

Escorten les cruïlles per on els tramvies fan el seu passeig diari i aprofiten l’aire que desplacen els combois per oscil·lar una mica, sense trencar mai files, per descansar els peus collats a l’asfalt, fent veure que saluden.

Peons andalusos que mai fan el primer pas sobre els escacs viaris si no se’ls obliga. Si trobem a faltar-ne un, és perquè camions i/o vàndals ─els seus depredadors naturals─, n’han fet de les seves.

Tota regla, però, té excepcions; com el d’aquest sevillano sorprès en hores de feina a les portes d’un hotel de la Diagonal prenent-se un recés sense autorització.