met.cat

No saber la meva data de caducitat m’havia preocupat, fins i tot obsessionat. Però com no s’hi pot fer res, vaig decidir que la natura, enlloc d’imposar-me una espasa de Dàmocles, m’oferia el millor esperó per aprofitar al màxim això que en diem vida.


Quan acaba una vida en comencen sis, diu enguany la #maratóTV3 al so de forever young, una de les cançons que més m’agraden. L’ànima sí que la podem conservar jove per sempre; el cos no. L’esperit el podem encomanar als altres, els òrgans només ens els poden trasplantar.

Ja fa anys que vaig fer-me donant, la família ho sap i duc el carnet de donant sempre al damunt; i cada 3 mesos també dono sang. Altruisme o egoisme? No ho sé, l’únic que tinc clar és que quan deixi de ser no vull deixar d’estar. Me’n ric de la vida i em prorrogo la mort