met.cat

A un mes de l’11 de setembre la Via Catalana només és una il·lusió òptica. Una traça que madura a clapes sobre un mapa virtual. Anar a Barcelona és fàcil, sortir al país no pas.

Sobre el paper A i B són als mateixos 200 quilòmetres de distància tant si es va com si es ve. Sobre el terreny Alcanar sempre és més a prop de Barcelona que no pas Barcelona d’Alcanar.

És sabut que al seu pas pel Cap i Casal la Via sortirà de mare. Més que una simple línia de persones agafades de les mans esdevindrà una densa i compacta concentració. Una marea humana col·lapsarà la ciutat convertint-se en el seu nus gordià; el gran enemic de la Via.

Que l’autocomplaença barcelonina de retrobar els carrers plens de l’any passat no faci pensar al desbordant gruix humà de l’Eixample que en tots els canvis de rasant hi haurà prou mans que l’enllacin amb èxit fins més enllà dels arrossars del Delta.

Comentaris (0)

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari