EL GERNIKA EN COLORS
Aquesta fotografia la vaig fer ja fa uns quants anys però crec (i espero) que encara avui segueixi trencant el gris insípid del talús de la Ronda de Dalt a la sortida del metro de Montbau.
Una obra mestra repensada per un anònim que la regala generosament a la ciutadania. Casualment jo hi vaig passar, m’hi vaig aturar i... clic.
Per què li vaig fer la foto? Sincerament, ara no me’n recordo.
Per por a què l’esborressin? Per immortalitzar-lo? Per què tenia el semàfor en vermell? Perquè feia poc que tenia la digital? Perquè va suggerir-me alguna cosa?
No ho sé... Només sé que em va agradar... motiu més que suficient, crec.
I ara vull compartir amb tu aquell clic tan humil i inaudible, que va ser esclafat sense contemplació pel brogit constant i accelerat de la ronda.
La cultura a l’abast de tothom, gratuïtament... per millorar-nos.
Aquí tens una carta de navegació, per si vols seguir explorant per casa meva:
-Benvinguda. Ni més ni menys que la plana d’acollida on ets ara mateix i on pots suggerir-me canvis i millores.
-Qui sóc? Quatre mots per saber qui hi ha rere la pantalla.
-Tal com raja. On cada fet, cada instantant té la seva petita gran història. Passats, és clar, pel meu sedàs.
-Atenció al tramvia! Podríem considerar-la com una derivada de l’anterior. Les anècdotes del tram viscudes en primera persona o bé pels companys de feina... a voltes divertides, a voltes àcides...
-Enllaços. El port de sortida del blog. Un reguitzell d’adreces de temàtica diversa i heterogènia us suggereixen noves travesses per si no sabeu per on seguir navegant...
M’agradaria tornar-te a veure.
Sóc conscient que per això caldrà que el web t’ofereixi continguts interessants per tal que sempre que naveguis per la xarxa tinguis present el met.cat com un port on fer-hi escala i amarrar-hi quan et plagui...
Bon viatge,
...i arreveure!
Met.

Montse
diu:
Juana
diu:
Flor
diu:
|
... Hola, Jaume Vés per on et conec i de la millor manera, que és llegint el que escrius. Per si no saps qui sóc, li pots preguntar al Jordi, bon company de xocolatades malgrat les tenim oblidades. Per cert, que podriem prendre una tots tres abans passi el fred. Moltes felicitats pel teu blog, m'aniré passant a llegir-te !! |
|
Genona
diu:
Dani Cortijo
diu:
|
... Bon dia Jaume, He passat per aqui perquè ja fa un temps vas deixar-me un comentari al meu blog i pel que veig compartim bastants interessos. Estic molt d'acord en això que dius de que la cultura és sovint efímera, i malauradament cada cop més. Perquè cada cop més es posa de moda sol·lucionar problemes a cop de mall i excavadora, esborrant racons de la nostra història... |
|
Jesús M. Tibau
diu:
Jaume
diu:
|
... Aquest Gernika acolorit és més maco que l'original...? Això ja dependrà de cadascú. És inqüestionable la força de l'original que amb els tons neutres denuncia les barbaritats de totes les guerres. El Gernika de la Ronda és la constatació que l'obra de Picasso ha estat interioritzada per la societat... una variació d'una obra mestra; tal i com el mateix Picasso va fer amb la sèrie de "Las Meninas" de Velázquez. |
|
Jaume Solé
diu:
Eduard
diu:
mireia
diu:
Jaume
diu:
Sànset
diu:
|
... Hola! Gràcies per passar-te pel nostre blog. Esperem que hi tornis! Molt ben feta la web. M'ha sorprés veure el Guernika tot colorejat. No sé el motiu pel qual vas fer la foto. Però, posat aquest guernika a sota de l'altre em porta a pensar que, poc a poc, les coses van guanyant color. Tot i que el sentit del Guernika encara no s'ha perdut... Salut! |
|




