met.cat

Ara fa una setmana d’un partit de futbol. Aquest matx s’ha fet tristament famós perquè un dels equips va ser apallissat per l’altre, i no esportivament parlant perquè un jugués millor que l’altre; No, simplement l’equip estomacat estava format per nois d’origen immigrant.

Durant aquesta setmana s’han anat sabent més detalls sobre aquest cas. El que més m’ha cridat l’atenció, i que ha ¿alarmat/escandalitzat? la societat és que un dels presumptes agressors ja va ser condemnat fa uns anys per la mort d’un noi a la sortida d’una discoteca del Port Olímpic. Va ser jutjat com a menor perquè el crim va produir-se quan faltaven quatre hores per a què fos major d’edat i no va ingressar a presó, sinó en un centre de menors. Però malauradament s’ha tornat a demostrar que si l’arbre creix tort, acaba tombat.

Això m’ha fet pensar en l’educació actual del fills en la nostra societat. Hi ha molts pares que tenen fills perquè s’han de tenir, tal com raja. Molts no són conscients que un fill canvia la vida radicalment. La prioritat ja no és un mateix, sinó la criatura que s’ha engendrat. La despreocupació dels fills per part dels seus pares fa que aquests creixin sense referents per a formar la seva personalitat i acaben desenvolupant actituds violentes que els faran desgraciats de per vida si no se’ls recondueix a temps.

Una amiga em va fer arribar un mail que fa referència al tema i que ara voldria compartir:

Emilio Calatayud Pérez és jutge de menors de Granada i ha fet un llibre titulat Reflexiones de un Juez de Menores que inclou un “Decàleg per a formar un delinqüent” que ve a dir:

1- Comenci des de la infància donant al seu fill tot allò que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2- No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat per a què pugui decidir lliurement.,

3- Quan digui paraulotes, rigui-se-les. Això l’animarà a fer coses més gracioses.

4- No el renyi ni li digui pas que està malament alguna cosa de la què fa. Podria crear-li complexos de frustració.

5- Reculli tot el que deixi tirat: llibres, sabates, roba, joguines... Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

6- Deixi-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Vigili que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no de què la seva ment s’ompli d’escombraries.

7- Discuteixi sovint amb la seva parella en presència del fill, així a ell no li farà mal el dia en què la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per sempre.

8- Doni-li tots els diners que vulgui gastar. No hagués de sospitar que per disposar-ne és necessari treballar.

9- Satisfaci tots els desitjos, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien generar-li frustracions.

10- Posi’s sempre de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb el professorat i el veïnat. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de veritat volen fotre’l.

I quan el seu fill ja sigui tot un delinqüent, proclami que mai va poder fer res per ell!

Comentaris (1)

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari