met.cat

Un noi d’uns vint-i-pocs anys em comenta a la parada de Sant Roc que la màquina expenedora està fora de servei i no pot comprar el bitllet. Li pregunto si ja ho ha provat a la de l’altra andana, i em diu que tampoc funciona... En aquestes que el semàfor ja se m’ha obert i li dic que el compri a la parada següent que ja l’espero... Tot sigui per ajudar un viatger que no vol col·lar-se.

Arribem a la següent parada; Encants de Sant Adrià. Em diu que me’n recordi d’esperar-lo, sí noi, sí, no pateixis. Total, és fàcil, primer botó de l’esquerre, poses els dos euros que duia a la mà i en un moment bitllet i canvi; no com les màquines dels tramvies de Bordeus o Montpeller on sembla que la màquina mandregi abans no t’expedeix el títol de transport.

Jo ja estava a punt de tancar portes ràpid per si el semàfor m’aguantava el pas... Per la retrovisió veig que fa el ball del cigne que dic, mirar la pantalla i la safata de recepció unes quantes vegades, així; amunt i avall, com un cigne en un estany. Au, vinga noi que no és pas tan difícil... Semàfor tancat. Sembla que per fi puja. Tanco portes.

Perdo un cicle semafòric però amb la consciència Tranquil·la d’haver ajudat un viatger cívic.... I uns collons!

En cap moment sento que validi el títol. Passo el semàfor i em creu amb una altra unitat que em tanca el següent semàfor, ja comencem a anar tard segons l’horari, i el tio que no valida. Em dóna pas, però com que ja he sortit amb el cicle canviat el següent semàfor em talla i sento de lluny ¡que no m’a cogío la moneda! Penso en matar-lo quan el quart semàfor em tanca el pas just abans de la següent parada.

És clar, això és com tot, pràctica. Si un no fa servir gaire les màquines per comprar bitllets, el dia que vols fer-la anar no saps com funciona.... Estava a punt de cridar-li per la megafonia interior que tampoc és tan difícil, primer es selecciona el bitllets que vols i després pagues... Com en qualsevol botiga; primer agafes el que vols i després passes per caixa, això si pagues, és clar.

Total, sis minuts, 6!, de retard per un paio que acaba viatjant gratuïtament... no sé si farà de la seva incompetència modus vivendi, però, oi que no és pas tan difícil? És el que penso quan des del centre de control s’interessen pel meu retard...

La màquina no sap quant t’ha de cobrar si no li indiques “bitllet senzill”. Senzill, oi? Mare de Déu Senyor si hagués de comprar una T-10, encara hi fóra!

Sis minuts, 6!, que vaig perdre a la terminal, i això són unes dues pàgines de lectura perdudes. AAAAAAAAAAAAAAAAh!

Ja sé que en faig un gra massa, i m’emprenya pensar-hi i dedicar-li part del meu temps, però hi ha coses que ni escrivint-les les acabaré t’entendre mai. i més quan vaig tornar a passar per Sant Roc vaig comprovar que la màquina de l'altra andana de Sant Roc funcionava correctament. Ho arribo a saber i el deixo plantat a Encants, la seva parada. Coi d’encantat! Brrrrrrrrrrr!

Comentaris (0)

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari