Instantànies robades a la vida que van captivar-me la retina...
|
|
dimecres, 1 de setembre de 2010 11:14 |
Vaig recordar el trasllat de l’Orca Ulisses del Zoo de Barcelona al Sea World de San Diego en veure aquesta imatge. Tot i saber que es tractava d’un plàstic inflat me’n vaig compadir. ¿Hauria d’haver saltat damunt del Clio i alliberar en Willy per a què el vent s’endugués cap a una existència més plena? Segones parts mai van ser bones.
La meva heroïcitat, però, és la mateixa foto. Em va costar fer-la preservant la intimitat dels dos humans que xerraven dins del cotxe. Cal respectar sempre els drets dels animals encara que aquests es comportin massa sovint com bèsties.
|
|
|
diumenge, 22 d'agost de 2010 09:27 |
|
Tot canvia pera que resti igual. L’amor és etern; però la manera de plasmar-lo, no. La ciutat és un medi hostil per als arbres, per això aquests enamorats van canviar el ganivet esquinçant l’escorça per l’esprai embrutant una paret.
Declaració d’SMS amb data de caducitat: Anònims amants bucals. Petó tan intens que distorsiona ortografies. Roig passió de CyL ―¿Christian y Lydia?― escrits amb petons tan fútils com la solidesa dels maons del mur d’obra. |
|
dijous, 12 d'agost de 2010 16:30 |
|
Sens dubte una imatge val més que mil paraules. Aquest personatge denunciava amb dit acusador el seu botxí: Al cap de pocs dies va desaparèixer sota la blanca censura municipal.
Ja fa sis anys d’aquesta fotografia i tal com està la vida política del país em rendeixo a l’evidència. L’obsessió per blanquejar ha arribat amb força fins als despatxos ―i les arques― de les administracions públiques. |
|
dilluns, 26 de juliol de 2010 11:24 |
|
L’administració està prenent mesures cada cop més desesperades per reduir el seu dèficit després de més d’una dècada dilapidant alegrement els recursos públics gràcies al càncer que ha suposat la cultura del totxo que ha hipotecat el futur de massa gent.
Ara que l’estiu ha tornat a buidar els centres docents no sé com interpretar aquesta imatge. O bé és un símptoma més de les retallades pressupostàries o és la materialització dels alarmants índexs de fracàs escolar. ¿No hi calés per mantenir l’escola oberta o és l'única manera de fer entendre als petits bàrbars que el col·legi està tancat?
|
|
dijous, 1 de juliol de 2010 16:11 |
|
Ara que Barcelona està canviant tots els semàfors de la ciutat estic trobant la gràcia als semàfors amb visera que es protegeixen del sol per veure venir de lluny els cotxeres. Les bombetes d’incandescència tenen la batalla perduda davant la irrupció del led que estalvia energia i manteniment. L’altre dia vaig llegir que la crisi alentirà la seva implantació.
Tot i ser a tocar del Fòrum, aquest semàfor no l’usa ningú. És en terra de ningú, al límit amb Sant Adrià, just on comença la Ronda Litoral. Estic convençut que aquest semàfor esdevindrà una relíquia urbana. Veient el seu estat l’ajuntament no sap ni que existeix... a no ser que sigui un nou model per a invidents.
|
|
|
|
|
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
