Quan el llegir només es pot guarir (en part) escrivint...
|
|
dijous, 4 de febrer de 2010 02:35 |
|
Les gotes de la rosada li llisquen galta avall quan la cridòria dels temporers entrant al camp la desperten. Amb l’alegria de saber que per fi ha arribat el gran dia recorda amb certa tristesa l’Empordanesa i l’Alexandre, les amigues que no van poder arribar ni a florir i per poder veure el sol ixent d’avui. Les seves restes encara es poden veure escampades entre l’herba que envolta els fruiters. La visió dels seus esquelets l’esgarrifen; hi aniré per vosaltres es convenç just quan la remor del tractor foragita els ocells que han passat la nit entre el brancam.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
dimarts, 22 de desembre de 2009 18:18 |
|
Plasmar les vivències sobre el paper no sempre és fàcil. A vegades em surt tal com raja sense acabar d’entendre per què em surt tan fluid. Un cop ho tinc davant m’adono que la consistència és mínima i sens dubte expressa que el meu interior no està del tot tranquil.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
dissabte, 12 de desembre de 2009 08:31 |
|
“ i adéu a deu anys de merda no veia el dia que arribés i marxés de la meva vida i em fot mastegar això és xiclet merda de pa i merda de dona i merda de tot plegat i els calés que m’ha fotut la molt però lliure per fi... Collons!”
―Quèèèèèèèèèèèèè!?
Les pupil·les eclipsen els seus iris turquesa. Els maxil·lars s’esbatanen i la saliva fa un salt al buit. L’entrepà es veu alliberat i rebota sobre la catifa badallant fuet. Es desploma sobre el sofà absorbit per la pantalla del menjador. Del sotrac, la llauna bolca un orgasme de cervesa damunt els papers de l’advocat.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
dimecres, 21 d'octubre de 2009 18:35 |
|
Avui en tenia ganes. Feia dies que no en tastava cap i quan l’ha vista exposant-se al carrer no se n’ha pogut estar. Ha preguntat el preu i se l’ha endut a casa. La porta en braços corrent escales amunt imaginant com se la menjarà. No pararia mai; el seu coll no en té mai prou d’empassar-se’n el suc.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
