Han passat 2000 anys des que Juvenal va emprar per primer cop aquesta expressió en una de les seves Sàtires. Denunciava així la pràctica dels diferents emperadors romans que desviaven l’atenció pública de la política a base d’oferir preus del blat molt baixos ―o de regalar-lo si la situació ho requeria― i entretenir-la amb jocs
Read More
RATES AMB ALES
Les gavines estan canviant el seu comportament. Van començar per deixar de viure exclusivament a la costa, després van colonitzar els abocadors i cada cop s’estan tornant de paladar més fi. Darrerament han aparegut notícies d’atacs a escolars a qui prenen l’entrepà quan són al pati de l’escola. Per tant, aquesta instantània l’interpreto com una
Read More
MILLENIUM 1
No acostumo anar gaire al cinema, i això que m’agrada. Però des de fa anys les sales s’han convertit en llocs on la gent va a menjar i no a veure un film, a gaudir de la fotografia o intentar descabdellar la trama abans del que ho ha previst el director. De fet les sales
Read More
DE MAL GUST
Al sofà, una parella mira els anuncis que interrompen la pel•lícula de la nit. ―De què és el gelat? ―De formatge ―Dóna-me’n! ―No! Ella es fot un rot. ―Per què no!? ―Perquè ets una porca. No saps menjar. ―Porta tropezones? ―El què? ―El gelat! ―Sí. ―Mmmmmmm… són de gerds? ―Síííííííííííí……. ―Mmmmmmmmmmm Jo en vull, en
Read More
SEQÜELES MUSICALS
Reconec que el sopar d’aquest divendres amb els meus excompanys d’EGB està donant més de sí del que m’hagués imaginat. Porto el cap de setmana donant-hi voltes. I ahir, endut per l’atmosfera màgica que es va generar en el concert del desè aniversari dels Menaix a Truà a l’Auditori, vaig anar encadenant músiques i records
Read More
IGUALS PERÒ DIFERENTS
Ja sé que és com no dir res, però aquest és l’epitafi que millor defineix el sopar facebook d’ahir. Al final en vam ser nou; sempre hi ha baixes de darrera hora. Sempre vaig amb la por d’arribar tard als llocs, i acabo per arribar-hi massa d’hora. Fent un vol per fer temps una noia
Read More
20 ANYS DESPRÉS…
Diuen que les noves tecnologies apropen les persones. Només cal veure pel carrer o baixar al metro per veure com la gent crida amb el mòbil enganxat a l’orella per fer-se entendre amb qui deu estar ben lluny sense adonar-se que destorbant amb les seves paraules intranscendents genera vergonya aliena dels desconeguts que té més
Read More
ELS MEUS VEÏNS -II-
La casa on visc n’ha vist de tots colors. La van alçar fa setanta-cinc anys, durant la República; amb bigues de fusta i maons dels de veritat, amb senzills esgrafiats que decoren la façana simètrica de modestos balcons amb barrots de ferro colat recargolats. Una fanfàrria maleïda: Cànon de plors a dues veus i tres
Read More
ELLA NO FEIA DIETA
Aquesta setmana me la passo tancadet a les cotxeres. No estic pas castigat, ni tampoc en quarantena per cap grip (ni nova ni antiga). Simplement m’estic reciclant de cara a l’estiu en què estaré al centre de control substituint als que estaran de vacances. Una setmana sense conduir tramvies, però assabentant-me de tot el que
Read More
FENT LLARGUES
La Ville Lumière confia els somnis dels enamorats al radar lumínic, que com un àngel de la guarda, cada nit pentina la nit parisenca. Jo només volia fer una foto nocturna, però la Vieille Dame deuria desconfiar del meu flaix i va decidir col•laborar per sortir ben retratada. A canvi, em va revelar el seu
Read More
MECENES 2.0
La tradició i la cultura són els eixos o senyals d’identitat del nostre país. ANTONI VILA CASAS La Fundació Vila Casas ha ressuscitat Can Framis enmig del clúster tecnològic del 22@. Entre novíssims edificis de disseny, consagrats a la nova economia, aquesta antiga nau del Manchester Català ha passat a formar part del teixit
Read MoreA DIETA!
Avui, al matí ben d’hora, al fer el canvi de cabina a Ciutadella m’he trobat una bossa de paper damunt d’un dels seients. Estava dreta, ben col•locada repenjada contra el vidre per tal de no bolcar el contingut. Al tramvia no hi havia ningú, i he mirat enrere per si algú venia corrents a l’adonar-se
Read More