LA META

Aquest any tornaré a fer el canvi d’any dormint. M’ha tornat a tocar treballar l’1 de gener a primera hora. Tal i com ens deixa l’economia el 2009, això de la feina aviat serà un privilegi més que no pas una obligació. Ja que la feina s’imposa he decidit fer de la necessitat virtut bescanviant

Read More

POSANT CARRERS

Sóc au diürna. Mai m’ha costat llevar-me d’hora. Alguna cosa hi deu tenir l’aroma del cafè que es filtrava a la meva habitació des de la cuina on ma mare es prenia la primera dosi de cafeïna del dia a les cinc del matí. Les meves parpelles s’avançaven així al Sol mandrós… Després d’uns dies

Read More

PRIMER ANIVERSARI

Avui el blog fa un any. Un aniversari prematur. En principi estava previst que el dia de Reis rebés un mail màgic amb l’enllaç del meu regal digital… però el patge que tinc per casa va xerrar més del que era prudent: Els teus reis s’estan gestionant… i al moment el senyor google em va

Read More

PIXATIÓ

El nostrat cagatió s’està internacionalitzant. Gràcies a l’escatologia, tan present en la cultura popular catalana, ha tingut aquest moment de glòria al canal 4 de la BBC. Tot un desafiament a Santa Claus en la lluita desigual que mantenen fa anys per dur la il·lusió cada nit de Nadal. El tió també és present en

Read More

GRÀCIES A DÉU!

La història en va plena de moments on la religió massa cops no ha fet cas de la seva prèdica de pau, amor, caritat i ajuda als febles. Però en vigília del Nadal catòlic ―l’ortodox és el 6 de gener― no penso rajar de la Santa Mare Església; ans el contrari. No sóc creient, però

Read More

QUO VADIS

Aturo el tramvia a la terminal de Sant Adrià. M’aixeco del seient i encara no he pogut sortir de la cabina que m’aborda un noi: ―La estazión del treno? Italià. Malament. La meva inconfessable debilitat. No els suporto. ―Aquí ―li dic assenyalant l’estació de Sant Adrià que queda just al costat de la del tram.

Read More

ESCRIPTURA VISCERAL

Plasmar les vivències sobre el paper no sempre és fàcil. A vegades em surt tal com raja sense acabar d’entendre per què em surt tan fluid. Un cop ho tinc davant m’adono que la consistència és mínima i sens dubte expressa que el meu interior no està del tot tranquil. Hi ha cops que per

Read More

ON ÉS LA PLATJA?

París, maig de 1968. S’aixeca amb ràbia espontània el paviment dels seus carrers amb promesa i il·lusió universitàries de canviar la societat del moment. L’impossible es va acabar materialitzant i l’única platja possible és la sorra que cada estiu l’ajuntament aboca al costat de Notre Dame. El Sena, com aleshores, flueix immutable com si res.

Read More

EUFEMISMES MONETARIS

Aquest matí tenia una cita amb la sotsdirectora de la meva oficina de la caixa. Un lamentable i inexplicable error informàtic em podria haver costat un bon maldecap amb hisenda en la propera declaració de la renda. Assumpte solucionat ―amb tracte exquisit― a primera hora del matí… hauré de seguir el tema de ben a

Read More

PAÍS SOLIDARI

La gent és la força de Catalunya proclamava un eslògan de la Generalitat de l’any 1991. Només cal recordar que el país va pujar al carro de la Revolució Industrial del segle XIX sense comptar amb cap dels dos recursos bàsics. Ni carbó ni cotó. La voluntat i la bona feina dels seus empresaris, però,

Read More

SENSE VERGONYA

Sóc conscient del mal costum que tenim la majoria de catalans ―inèrcia i herència de segles de diglòssia imposada― de passar-nos al castellà quan l’altre interlocutor parla en aquesta llengua encara que entengui perfectament el català. És determinant el moment en què coneixes algú, després es fa estrany i costa de canviar l’idioma en què

Read More

VIATGE A ÍTACA

Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable. Així finalitzava l’editorial conjunt de dotze rotatius catalans del passat 26 de novembre. Molts el vam veure com un cop d’efecte en defensa de l’estatut agonitzant. El darrer intent de l’autonomisme per salvar els mobles. Però no se n’han sortit.

Read More