ins ben entrada la matinada no decidim quins tramvies sortiran l’endemà a la línia. Divendres passat, però, l’inspector m’ho va demanar abans de mitjanit. En aquell moment era una pregunta més difícil de respondre que els resultats de les properes eleccions al Parlament. Massa d’hora per saber-ho i més amb el servei acabant a les dues de la matinada. Però la pregunta estava justificada. Érem a la vigília de la Diada i calia engalanar-los amb la senyera.
La tasca és senzilla, però porta el seu temps. No és posar i treure banderoles com als autobuosos. Per seguretat en el gàlib, el tramvia porta la senyera subjectada amb gafets als parasols frontals de les dues cabines. Curiosament onze tramvies ─22 banderes─ havien d’estar correctament fixades en poc més de dues hores. Em vaig posar al seu lloc i vaig decidir fer una projecció de futur.
Una trucada i ja vaig descartar els tramvies que manteniment voldria a tallers. Aleshores, suposant que cap s’avariaria, que cap s’accidentaria, que cap tornaria amb cap destrossa important. Vaig fer una projecció d’estacionament a la platja de vies tenint en compte l’hora de sortida de cadascun d’ells i controlant que les unitat publicitades i amb d’altres particularitats tècniques fessin uns serveis preestablert. Només després de contemplart a questes variables vaig trucar l’inspector per aventurar-li una resposta provisional.
A mitjanit ja n’engalanava alguns esperant els que tres hores més tard entrarien a cotxeres. Feina feta no fa destorb. Mai havia assignat tramvies pel matí següent amb la meitat de la flota encara donant voltes. Me les vaig desitjar per quadrar les entrades; no sempre entren els tramvies segons l’horari previst, però no va ser el cas i l’inspector va poder penjar les senyeres sense presses.
A les tres de la matinada tenia els tramvies dins de cotxeres i a les cinc ja els tornava a tenir en dansa. Estava al·lucinat que tot hagués anat com una seda. Va sentir-me orgullós de la meva èpica particular en veure arribar per les càmeres el primer tramvia a la Ciutadella; una minúcia en comparació amb la batalla que 296 anys enrere es lliurava justament per aquella zona.