#41. Ataquen els portals pel front de Santa Clara
però just l’han aturat a la desesperada.

Els actors de l’Auca del Born corrien pels carrers delimitats pels murs de mig metre d’alçada tot simulant la defensa de la ciutat. La mirada se’m va focalitzar en la pols que aixecaven les corredisses i em va recordar dues instantànies d’unes hores abans.

La primera; de camí al Born. Una perspectiva urbana em resumia 300 anys del país. Les pedres del mercat m’interpel·laven abans de conèixer-les?

La segona; ja arribat al Born. Todas las casas tenían su pozo, ¿no? sento comentar. Agafat a la barana en compto uns quants de pous i m’adono que al fons d’un d’ells hi brilla alguna cosa.

Dos desitjos rodons —fàcils d’endevinar per compartits— revivien el pou tres segles col·lapsat. Ningú no hi cercarà mai més aigua, ara hi vessa respecte i esperança.

#48. El darrer quadre de l’Auca que ens clou el final.
La tragèdia no és tal, i ens deixa una postal.