Catalunya es desdibuixa del mapa continental el setembre de 1714. Cau, com una peça més, en el tauler europeu que dirimia bèl·licament l’hegemonia entre parlamentarisme i absolutisme. Catalunya va perdre la guerra malgrat ser al bàndol vencedor.

Anglaterra i els Països Baixos s’expandiren pel món evolucionant amb les seves corones controlades pels respectius parlaments, com ja havia fet el Principat amb els seus sobirans durant 500 anys.

84 anys després, França decapitava el seu Borbó per fugir d’un Antic Règim que impregna part del seu esperit republicà.

261 anys després, Espanya s’entossudia a entronitzar de nou un Borbó convertint-se el l’únic Estat del món que ha restituït una monarquia des de la Segona Guerra Mundial.

300 anys després, Catalunya torna a emergir amb força en un context d’urgent reorientació del projecte europeu. Som a prop de fer realitat la tan nostrada dita de derrota en derrota fins a la victòria final.

2 mesos i el Born reobrirà portes. Desempolsem el passat per guanyar-nos el futur que ens mereixem.