Sóc de lletres, per això els números em fan gràcia, i avui dimecres dotze del dotze del dotze, encara més. Fins el dissabte u de gener del dos mil cent u no escriurem escriuran un altre palíndrom al calendari. Posaran 01/01/01 i tots sabran que són al primer any del segle XXII.

En canvi les lletres són més complexes. Escric i estic segur que ningú no entendrà res. I no perquè a Nova Zelanda no vulguin parlar català, sinó perquè la gent més propera, llegint aquest paràgraf, no arribarà a una conclusió tan exacte com la del 01/01/01.

I tot això per culpa d’una altra xifra; 21/12/12. El divendres 21 de desembre ho canviarà tot. Diuen que no s’acaba el món, només ens alinearem amb el centre de la galàxia que facilitarà una arribada bestial de plasma. Tindrem energia extra i dependrà de cadascú com en far-ne ús. Jo he decidit canalitzar tota aquesta allau energètica per fer-la fluir ajudantme de la meva mà dreta.

Sí, m’agrada escriure a mà, i què!? Crec que ha arribat el temps d’assumir la imperfecció de la criatura. Materialitzar, plasmar, modelar, parir, fer realitat la redundant idea idealitzada ―perfectament imaginada i llargament somniada― malgrat ningú l’entengui però que em té de fa massa temps la ment embarassada.

PD: Jo ja m’entenc.