Ser català surt car. I no cal perdre’s en la maror de xifres de l’espoli fiscal que no s’atura. Aquest matí m’ha colpit aquesta imatge a Servei Estació.

Per menys de 6€ tenia una bandera espanyola, si volia la catalana calia rascar-se més la butxaca. #oletu Per què aquesta diferència si només cal teixir franges grogues i vermelles fins a l’infinit per després tallar segons la mida?

Ignoro si l’espanyola lluïa l’escut constitucional, en aquest cas la diferència encara seria més incomprensible, perquè cal incrustar-hi la corona i altres galindaines que n’encaririen el producte…

Aleshores m’he adonat que a la lleixa de baix hi venien les estelades; tant les de fons blau i com les fons groc a 35,40€ cadascuna!!!!

M’ha indignat aquesta desproporció i he recordat la frase de si quieren autonomía que se la paguen ellos que tan bé explicava ja en Ramon Trias Fargas el 1985 a “Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya”.

Aviat he entès, però, que tot responia a la lògica del mercat. A la foto s’intueix que a sota, d’estelades, gairebé no en quedaven. Si hi ha demanda el preu d’un producte puja i si no es ven, cal rebaixar-ne el preu per fins fer-lo atractiu.

Una constatació més de què la independència va a l’alça. Les estelades substitueixen a marxes forçades una Senyera que transmet massa tebior pels temps que bufen mentre la bandera espanyola que cada cop redueix més i més el seu mercat a casa nostra s’acosta a preus de saldo.