L’anteantepenúltim dia de l’any passat, el blog va fer-me un lustre. I per a celebrar-ho em regalo el que feia temps que tocava. Sinó ens abocàvem plegats a la inacció per inanició d’idees.

Fins i tot si les diòptries m’augmenten, sempre considero que un canvi de muntura és la manifestació d’una transformació profunda d’entendre’m amb el món. Canvi extern amb arrels profundes.

El blog emigra a wordpress per agilitar-se i fer-se’m més entenedor. La meva cosmovisió és prou complexa com per perdre el temps en la seva publicació.

Estic d’obres, redecoro la meva personalitat digital, reafirmo el meu compromís amb d’escriure’m completant la meva transició d’articles i adonant-me que al meu cervell li va bé aquesta vàlvula d’escapament.

Fins ara!