Aquest és el títol de l’exitosa obra de teatre d’en Sergi Belbel que posa en pràctica un nou i revolucionari mètode suec per a la selecció d’alts executius. He manllevat pel títol perquè és com em refereixo a la meva nova manera de conduir el tramvia. I tot gràcies a la meva dentista.

Ara farà un mes, just tornat de Suècia, que vaig fer-me la revisió bucal anual. La doctora va dir-me que la salut dental estava ben atesa… però em va comminar a prendre’m la vida amb més calma si no volia dormir amb una pròtesi de descàrrega. Vés per on l’estrés se’m manifesta a la boca. Però el problema és que no em surt, se’m queda a dins. Tens les dents molt desgastades em va dir, perquè moltes coses te les calles i literalment tanques la boca. Serro les dents.

No sóc de fer grans crits, cert. I ràpidament vaig pensar en la feina. Com vol Dra. Puyal que m’agafi la feina amb tranquil·litat si cada dos per tres em salta un vianant a la gespa o un cotxe decideix proclamar l’anarquia contra les normes de circulació!? Cada cop que tinc un ensurt em repeteixo: Slussen, slussen, que és el nom d’un nus viari d’Estocolm, i així obro la boca d’emergència, l’estrés flueix cap a fora i no em castigo més la dentadura.

Doncs li he pres la paraula. Del viatge a Suècia m’he quedat amb la vida tranquil·la d’aquelles latituds, i de la seva alimentació. Menjo menys però més sa, faig esport i intento prendre’m la vida amb més filosofia… És el meu nou mètode suec de relaxació d’estar per casa.

És clar que això pot implicar que el tramvia perdi algun semàfor… en favor de la seguretat i la comoditat; meva i del passatge. Però si a la gent li ve de dos minuts… potser és que ja vénen tard de casa, no?