És el primer que faig al llevar-me. Omplo el got amb la mida justa de pólvora groga i hi aboco l’aigua que portem de la font. De la cuina a can felip i en tornar-hi amb les mans netes i eixutes la mescla ja és llesta per ingerir-la.

Fa més de dos anys que faig aquest ritual; i em funciona. Vaig a córrer i no se’m carreguen els genolls, la pell absorbeix aquest elixir amb avidesa… N’he fet 38 i sempre com ara.

La ment també travessa un moment lúcid, malgrat el meu ADN gandul per a deixar-ne constància. Encara tenim l’any per davant. El Gener només n’és l’aperitiu fred.

Any de consulta, any de tricentenari, any en què correré una marató, darrer any amb la novel•la en permanent guaret? Any d’ebullició de projectes i reptes tant personals com nacionals o d’ambdós alhora. Tant per fer i per escriure’n.

El blog ha mudat la pell. No és maquillatge; és el col·lagen de cada matí que ja nodreix el meu jo digital.