Fa tot just un segle de la Setmana Tràgica. Clicant aquí podreu aprofundir en podeu aprofundir en els fets i el seu origen. El que m’ha cridat l’atenció dels diversos escrits i actes que s’han fet és la manera com la ciutat va anar recobrant el pols. “Per fi tronen els tramvies”; així està titulat el penúltim article que el diari Avui va publicar a finals de juliol i de forma cronològica coincidint amb els centenari dels fets. Un dels paràgrafs és prou explícit quan es refereix al 30 de juliol de 1909:

“La normalitat es va imposant: el Banc d’Espanya obre unes hores, el correu es restableix, es reparen les conduccions de gas de l’enllumenat públic i els rails dels tramvies tornen a lloc. El primer tramvia comença a circular amb regularitat al vespre.”

I no és gens estrany que ho sigui. El diccionari ho diu ben clar: Tramvia - [1888; de l’anglès. tramway, comp. de tram ‘barra; estructura d’un vehicle’ i way ‘via, carril’] Ferrocarril instal•lat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles.

Una definició que connota un cert grau de convivència al carrer. La normalitat metaforitzada en el tramvia, on la seva circulació està lliga a l’ordre de la via pública, ara i fa un segle.

De fet la parla popular ha fet prendre una segona accepció al verb “encarrilar” [de carril]: Fer agafar a un afer, empresa, persona, etc., que no va per bon camí, el camí que ha de portar-lo a bon èxit. Sens dubte, una derivació del sentit original del mateix verb: Disposar un vehicle per tal que vagi pels carrils o pel camí que ha de seguir.

Per tant, encarrilar la situació parlant d’un tramvia que circula de nou sense entrebancs pel carrer, és tota una metàfora. La ciutat recobra la normalitat, la societat deixa d’estar fora de mare… Recordo ara dues novel•les molt recomanables on es mostra aquest retorn a la quotidianitat després d’uns dies turbulents.

*La fi de la vaga general del 17 al 21 de febrer de 1902:

“La normalitat als carrers ja va ser un fet. A primera hora del divendres em va despertar el retruc ferrós del tramvia elèctric sobre els rails.

L’Amèlia, que semblava adormida, va aixecar el cap i va dir:

―Sents?”

Foc Latent de Lluïsa Forrellad

*Els Fets de Maig de 1937 durant la Guerra Civil:

“Aquella tarda hi va haver una mena d’armistici. Els trets van cessar i amb una rapidesa sorprenent els carrers es van omplir de gent. […] Els tramvies, tanmateix, encara no circulaven.
[…]
La Rambla era plena de gent, gairebé totes les botigues eren obertes i ―detall especialment tranquil•litzador― els tramvies, que havien estat immobilitzats tots aquells dies, començaven a circular.”

Homenatge a Catalunya de George Orwell

I per acabar; què dir de la primera protesta a què va haver de fer front el franquisme? La famosa vaga de tramvies de Barcelona l’any 1951. La població, de forma espontània va deixar de pujar-hi en protesta per l’augment de tarifes del servei, fet que suposava un greuge comparatiu amb Madrid on el servei no s’havia encarit.

Durant dues setmanes la ciutadania va boicotejar-ne el servei; les voreres vessaven de vianants mentre els tramvies circulaven buits. Una expressió contundent del profund malestar per les duríssimes condicions de vida durant la postguerra.

Finalment, després de durs enfrontaments amb morts inclosos, tant el governador civil com l’alcalde de Barcelona van ser destituïts i la pujada de tarifes anul·lada.