El metro va arribar al Poblenou amb una sabata i una espardenya. 36 anys després els veïns seguim batallant per esmenar-ne les mancances. Sense ascensors, ni sortida d’emergència, els veïns reclamem un segon vestíbul per adaptar les estacions amb més ús del barri a la normativa.
La democràcia va arribar transitant des d’una dictadura moribunda. 38 anys després ha quedat demostrat que és francament millorable. Majoritàriament els catalans estem convençuts que per aconseguir-ho cal canviar-ne l’administrador. A cop de vot.
A la mateixa cantonada, dues signatures. Ascensor i independència. Sense connexió aparent a primer cop d’ull però ben enllaçades ambdues causes. Esperança. Viure millor. Un Poble Nou.