Per ser miner a Sud Àfrica cal passar una prova lingüística. I no és pas l’anglès la llengua exigida per a treballar-hi; és més, bona part dels miners tenen menys competència en la llengua de Shakespeare que els alumnes de secundària de casa nostra. Molts només parlen alguna de les llengües africanes del sud del continent negre, i fins i tot els directius de les multinacionals (la majoria monolingües anglòfons) que exploten els jaciments han passar l’examen idiomàtic.

El Fanagaló és el que en lingüística s’anomena un pidgin, (en aquest cas barreja de zulú, xhosa, anglès i afrikaans), i és la llengua franca amb què s’extreu carbó, coure, or i diamants de les entranyes d’Àfrica. Llengua útil, encara que condemnada a no veure mai la llum del sol. Quan els treballadors pugen amb l’ascensor a la recerca de la superfície, aflora amb ells la seva babel políglota.

L’occità, Una altra llengua molt més propera, germana bessona de la nostra, també viu soterrada. De forma metafòrica pel francès, i de manera literal als túnels del suburbà tolosà. La capital del Migdia francès celebrarà aquest setembre la desena edició del Festival Occitània. Entre altres iniciatives per posar en valor la defenestrada cultura occitana la megafonia del metro serà bilingüe [primer] en francès i en occità [després].

Una mesura que serà permanent aprofitant que la veu pregravada deixarà de ser neutra per dir en el francès de la zona, el nom afrancesat d’una toponímia 100% en llengua d’Oc. Un brindis al sol sota la grandeur republicana.

Però no cal sortir del Regne d’Espanya per veure que el soterrament pot fer-se a plena llum del sol. Darrerament ha aparegut notícies alarmants del retrocés del gallec. La pressió constitucional dels no nacionalistes ha arribat a un punt que els permet manifestar-se sense problemes pels carrers de La Corunya reclamant bilingüisme amb pancartes proclamant que “el gallec és per a parlar amb les vaques”, deixant clar que la llengua pròpia de Galícia és un patois propi de pueblerinos.

El menyspreu dels mateixos parlants cap al seu idioma no ajuda a redreçar la situació, i cada cop són més els que a casa no la transmeten als seus fills. Gallec oficial sota el sol, però al poble amb les vaques, no pas a ciutat.

I ara què hi penso… jo estic exposant en català notícies que només he sabut trobar en mitjans escrits en castellà i francès. Oh là là!