Si la Revetlla de Sant Joan dóna el tret de sortida a l’estiu, la Diada ―amb permís de La Mercè― hi posa el punt i final. Quan s’acosta l’11 de setembre el país bull, li entra una mena de desfici de mirar-se al mirall i no agradar-se i aleshores vol?, desitja?, somnia?, anhela?… ser una altra cosa mol diferent de la que és (som).

En Salvador Espriu va capgirar el nom del poble on passava els estius de ben petit per ubicar-hi el seu univers literari des d’on narrar la vida d’uns personatges grotescos. I vés per on, l’anagrama d’Espriu ―Sinera― se’ns ha girat de nou als nassos ―Arenys― mostrant-nos el món a l’inrevés a Arenys. No al de Mar d’on era el genial escriptor, sinó al de Munt, pel que m’he pres la llibertat de canviar-ne una lletra.

És o no grotesc que la justícia desconfiï d’uns ciutadans que només volen dipositar un munt de papers en una cub de metacrilat? I no és d’un món capgirat que alhora hi permeti la concentració de falangistes que només volen atemorir i impedir un acte tan simbòlic com democràtic?

Arenys de Munt serà la capital de Catalunya aquest cap de setmana. D’altres municipis ja han manifestat per fer una consulta popular semblant veient la reacció desproporcionada per part de l’Estat. Sóc partidari de posar l’actual model constitucional, i de lectura tan restrictiva, davant les seves pròpies contradiccions amb un acte tan simple com una consulta popular.

Ja m’agradaria, però no crec pas que una febre sobiranista recorri des d’aquest cap de setmana el país de dalt a baix com la pólvora. El municipi representa només l‘1 per mil de la població catalana i qualsevol lectura o interpretació no podrà perdre de vista aquesta dada.

Arenys de Munt és a la comarca del Maresme (zona lacustre, d’aigües estancades prop del mar), pel que pot ser que tot quedi empantanegat en un no res. Però també és ben cert que la riera més famosa de la comarca per endur-s’ho tot per davant és la d’Arenys, i segons diuen aquest diumenge hi haurà llevantada.