Diuen que la primera impressió és la que compta. Doncs si aplico aquesta màxima, Suècia ha de ser un estat militaritzat que acolloneix els seus habitants. Només sorir de l’avió, encara amb la paraula a la boca agraint als pilots el suau aterratge a l’aeroport d’Arlanda, els passatgers es col•locaven en fila arrambats a la dreta per passar al llarg del finger. Un tros de policia ros obstruïa la parta esquerra. Duia un gossot que olorava tothom qui passava. Jo me’l miro de reüll, passo agafant-me la bossa i el gos borda.

El cor em fa un salt. El gos no calla. Encara no em refaig de l’ensurt quan dues noies policies, també rosses, baixen pel finger cap a mi. Jo que no sé encara ni com es diu hola en suec ja em tocava dir adéu a Estocolm sense haver-lo trepitjat. Tothom es va girant a mesura que les dues dones baixen pel finger i esquiven la meva paràlisi. Em giro i veig el gos amorrat a la bossa de mà de la noia que anava just darrera meu.

Ja més tranquil, m’adreço a recollir la maleta i veig com m’avancen les dues policies escortant la noia, la Salander de torn, i desapareixen per una porta cap a una sala de parets blanques i nua de mobiliari.

No sé si es tracta d’una pràctica habitual sueca, si només ho fan amb els vols provinents del Prat per evitar possibles comportaments incívics dels turistes barcelonins, o si es tracta de controls rutinaris pel fet que Suècia ostenta la presidència europea aquest semestre, però el control caní va tenir una segona part. Aquesta vegada, el mateix gos, va ignorar-me d’una manera insultant.

Oblidant la rebuda, vaig recordar-me del mòbil a veure què deia. L’any passat, quan estava a Carcassona cada dia em donava la benvinguda a Andorra. El vaig engegar i al cap de poc m’arriba el típic missatge; i per uns moments vaig dubtar d’on havia anat a parar després de llegir-lo: Bienvenido a Rusia.