Segons l’etimologia el mot grec agorá prové del verb ageíro que significa ‘aplegar’. Així designaven els antics grecs la plaça major de les seves ciutats; el centre religiós, polític i econòmic de tota polis.
Alejandro Amenábar no deixa indiferent al mostrar-nos com l’àgora d’Alexandria deixa d’”aplegar ciutadans” per excloure qui no combregui amb el nou monoteisme cristià. La plaça es privatitza i el monopoli de la fe, del coneixement i la veritat en nom de Déu, es posa al servei de l’ànsia de poder de l’ésser humà.
En una de les primeres escenes es veu clarament com un dels predicadors fa un ús pervers del coneixement científic al creuar unes brases enceses sense cremar-se i obliga de males maneres a fer el mateix a un “pagà” que acaba amb la toga en flames. Sabent trepitjar ràpid i amb força, la capa d’aire existent entre la brasa i el peu no té temps d’escalfar-se, i per tant la pell no té temps de reaccionar; no hi ha dolor. El coneixement científic presoner del poder de Déu. Que li ho preguntin a Galileu Galilei, o a la mateixa Hipàtia; la protagonista de la pel•lícula.
La destrucció de la Biblioteca d’Alexandria en mans del fanatisme religiós, en aquest cas cristià, és el màxim exponent de la voluntat monopolitzadora del pensament. Sense la llum del coneixement la població està predisposada a creure cegament en el què se li digui. La coartada és l’evangeli; és a dir, la paraula de Déu. El ciutadà esdevé creient.
Amb algun excés de photoshop i a marxes forçades, se’ns van succeint la construcció dels dogmes, la negació de la diversitat religiosa i cultural, la submissió del poder polític al religiós. La paraula de Déu ―que en principi era amor― esdevé odi. Els extrems es toquen. Les majories absolutes porten a error absoluts, i les tres grans religions monoteistes del planeta segueixen caient-hi encara avui amb més o menys virulència.
En un moment del film Hipàtia es diu a si mateixa haig de veure-ho tot amb ulls nous, una frase simple però que demostra que el coneixement està obert a tot, fugint de dogmes que obstaculitzen el progrés. Una societat inculta és molt més fàcil de sotmetre i controlar.
Em quedo amb les imatges de satèl·lit de la Terra. El nostre insignificant planeta seguia donant voltes enmig del cosmos, indiferent a la sang vessada pels carrers d’Alexandria.