Res és etern en aquest món; ni en l’altre. Ni la vida, ni la mateixa mort; perquè hem tingut un trosset d’existència que anul•la qualsevol concepte d’eternitat. Amb el permís de Calderón de la Barca, perquè si és certa la seva màxima de què la vida es sueño, aleshores el malson deu ser despertar-se’n…

L’any 1940, quan el món sencer estava immers el seu pitjor malson, Walt Disney, l’expert en somnis, va crear ―en un món que vivia per matar-se― una de les pel•lícules cabdals de la seva carrera. En mig de l’horror de la Segona Guerra Mundial ell va regalar-nos Fantasia.

Va ser capaç de pintar la música amb imatges oníriques i sorprenents. Entre les diverses peces que integren aquest exitós experiment hi ha Una Nit a la Muntanya Pelada, el poema simfònic de Modest Mussorgski. Walter Elias Disney va saber projectar la música inquietant sobre la pantalla amb una atmosfera fantasmagòrica.

Qui diu que els morts de les dues guerres mundials no han vagat pels nostres carrers aquesta nit de Tots Sants? Potser han volgut recordar-nos que el temps s’escola i ens escurça la vida de mala manera com per perdre el temps barallant-nos entre nosaltres i impedint-nos que puguem gaudir-la com cal?