El carrer Rivadeneyra permet passar de la follia de plaça Catalunya a la pau de la placeta de Ramon Amadeu. No sé descriure les sensacions tan contradictòries que em provoca el caos arquitectònic protagonitzat per l’amenaça del mastodòntic Banc d’Espanya empetitint la delicada església de Santa Anna. Però aquest matí m’he fixat en un altre contrast urbanístic:

No havia acabat de fer la foto quan he sentit un canvi d’impressions entre dos missatgers que passaven pel meu costat:
―Los extranjeros hacen fotos a todo; pero si aquí no hay nada.
―Bueno, esto es una iglesia románica, neng.
Han seguit caminant sense dir res més. He flipat: M’han dit guiri! A mi, que un argentí a París, al veure’m la bandolera de lona reciclada que portava avui, em va preguntar si era català!