Avui la democràcia espanyola celebra els seus primers 31 anys. Jo li’n porto gairebé tres d’avantatge, pel que no és estrany que a vegades ―sovint― tingui pensaments anticonstitucional, que és diferent a tenir-ne de preconstitucionals.
En aquestes tres dècades tots ens hem hagut d’anar adaptant a l’evolució que ha fet el nostre cos: És evident que el texans del 78 avui dia no es hi cabrien, la talla de les samarretes també haurà variat i ni que sigui per estètica les camises ja no seran les mateixes; a no ser que fossin blau marí que sempre conserven el seu to retro.
Però sempre hi ha l’excepció que confirma la regla, i en aquest cas la constitució espanyola. Ella no cal que s’amolli a la realitat, la ciutadania ja s’adapta a ella des de fa temps i a cada aniversari són més les veus que demanen que la noia es faci algun retoc, no fos cas que acabés rebentant les costures de tan forta com és.
I el tema del tèxtil no és gens gratuït. Només calia observar avui els autobusos barcelonins. Lluïen les banderes de Catalunya i Barcelona. Però m’ha sobtat que els grocs de la TUSGSAL, que serveixen tot el Barcelonès nord ―monopoli socialista―, portessin la bandera europea per duplicat. Mala consciència o superació de barreres?
Potser per això a Madrid han tornat a hissar el banderot constitucional de 300 m2 ―per abraçar-nos a tots?― i de 25 quilos de pes ―per a què res no es mogui sota el seu pes?― en un intent d’apedaçar de cop i per sempre les dèbils costures perifèriques per on es filtren uns aires que acabin per esquinçar-ho tot.
Per cert, a part del referèndum constitucional; avui fa 77 anys que Lluís Companys és elegit com el primer president del Parlament de Catalunya, el 1932. I el 1977, just un any abans de la Contitución, es constituïa el primer Consell Executiu de la Generalitat després del franquisme. Casualitats de la vida, oi?