Any nou, rutina antiga. Hem estrenat el nou calendari sense aturar-nos. La Nit de Cap d’Any com la de Sant Joan o la Mercè, el servei no s’atura en tota la nit. No puc queixar-me gaire perquè no he hagut de conduir tota la nit ―fa quatre anys, sí―, però tampoc he pogut celebrar l’arribada del 2010 com m’hagués agradat.L’any passat també vaig començar ben d’hora a reballar l’1 de gener, i enguany, per fer la mateixa línia i amb macrofesta inclosa al pavelló del Joventut de Badalona al costat de la parada; la cosa ha estat molt més tranquil·la… que no del tot cívica.

Això fa preguntar-me si realment serveix d’alguna cosa l’horari nocturn ininterromput. El tramvia només ho fa tres cops l’any, però el metro és cada cap de setmana… Imagino que l’administració ha fet números i realment sí que a tots ens deu sortir a compte pagar la neteja de combois i parades de grafitis, vomitades amb restes de cigarretes i porros que no pas la mobilització dels serveis d’emergències i sanitaris i les seqüeles que generen els accidents de trànsit. Qüestió de diners.

I aquí és on veig la incoherència: El servei nocturn està només pensat per a l’oci. I en la immensa majoria dels casos crec que els usuaris no mereixen el servei que se’ls dóna. No veuen l’esforç que suposa obrir tota la nit i tenen en el transport públic un dret adquirit; i a més gratuït. Carta blanca per fer el què vulguin. I avui dia allò que no es paga no es valora.