Fa pocs dies recordava les sensacions de la primera vegada que vaig conduir un tramvia… i d’aquí deu dies hauré d’escriure sobre les sensacions del meu darrer dia de conducció. C’est fini!

Mai hagués pensat que l’empresa em faria coincidir un ascens amb meu aniversari. Sí… l’1 de febrer deixo de donar voltes com el 29 per passar al centre de control. Un bon regal d’aniversari com bé ha dit el meu nou cap. Sens dubte, Jose.

Sensació agredolça… m’agrada la feina de maquinista, però controlar la xarxa i resoldre els diversos contratemps també té m’atrau. Després de sis anys conduint poca cosa més puc aprendre ja… Tocava un canvi que feia molt que esperava… El destí, la casualitat, els astres… no, res d’èpica: Els meus superiors que han decidit comunicar-m’ho avui.

Ara les anècdotes seran diferents… però en tinc encara moltes de viscudes des de la cabina que esperen ser narrades. De moment, gaudiré dels darrers dies de tramviaire. El que no sé és si els primers dies després de deixar-lo patiré cap síndrome d’abstinència.