Un dissabte rúfol com el d’avui no convidava gaire a sortir de casa. Dia d’hivern perfecte per gaudir de la mandra tancat i barrat dins de casa. Un suggeriment càlid, però, ha pogut més que tot el cel de plom que fins aleshores m’havia aixafat l’ànima. En moments d’apatia no hi ha res com una bona xocolata calenta per conjurar la baixa moral.

Si la xocolata no ve sola i a més duu de la mà bones companyies i una conversa interessant els beneficis augmenten exponencialment. La xocolata és excitant; i per tant un bon antidepressiu. M’estimo més que la gastronomia, i no pas la medicina, m’hagi alegrat la tarda… De fet les dues no deixen de ser química.