El darrer post d’en XeXu és un eslògan lapidari que m’ha caigut damunt la consciència com una llosa: Ocupació de Capricorn; Buscar solucions a problemes que encara no existeixen. On haig de signar?

Justament, l’altre dia en parlava a la feina amb una noia a qui li apassiona tot el relacionat amb els horòscops. De fet va endevinar-me el meu sense que jo l’hi hagués dit res. Sóc Capricorn… i a més amb ascendent Capricorn; ―toca-li trons!― com sempre com em diu una tieta. Sóc un signe de terra per partida doble. Potser per això sempre estic als núvols, per un excés terrenal. La meva ment anhela el que em manca zodiacalment en aquest món?

Tornant al tema; la companya em va dir que els capricorns som molt sorruts, introvertits, de donar moltes ―massa― voltes a les coses. Per voler-ho tenir tot ben lligat valorem totes les hipotètiques situacions d’una situació per tenir la resposta a punt davant qualsevol contratemps. Ens preocupem més del futur que no pas ens ocupem del present. Perdem el temps, vaja! Però no puc fer-hi res i això em desespera…

Una cançó d’Els Pets ja fa anys que m’ho diu ben clarament; la vida és el que et passa mentre fas plans per tenir-ho tot lligat. Sé que tot es mou sense que jo pugui arribar a entendre el perquè i això genera una inseguretat angoixant. Tot i saber la inutilitat de la meva preocupació sempre seré un Capricorn2 i m’entestaré a fotre la banya allà on no cal. La teoria la tinc molt ben apresa i interioritzada… però segueixo fluixejant en la pràctica!